(BSO: "BORN UNDER A BAD SIGN"by CREAM, after BOOKER T. JONES)
Li agradava passejar pel barri a aquelles hores de la nit. Només s'havia creuat per davant d'un parell de gats famolencs i d'una jove parella que allargava la jornada amb petonets a les fosques. Amb un gest ràpid que deixava veure l'experiència dels anys va encendre un llumí i va encetar el seu havà. No poder fumar a casa el posava de molt mal humor però ja se li havien acabat les ganes de discutir amb la dona sobre les mil tres-centes prohibicions que li havia receptat el metge de capçalera després d'Aquell tercer infart. Ara fumava al carrer, amagat com quan tenia deu anys i li prenia el tabac al seu pare. Com s'havia de veure passada la seixantena!
Unes quantes xuclades profundes van preparar-los a ell i al seu Montecristo nº3 per una passejada d'un parell d'hores. Fet i fet hauria preferit gaudir d'un bon Romeo y Julieta, d'un Churchill, que és com en deia el seu pare, però necessitava força més estona per a assaborir-lo en la seva justa mesura i la dona ja tenia la mosca al nas feia setmanes amb tanta caminada nocturna. Déu meu! El que calia fer per amor (i per una mica de pau conjugal)!
L'aire nocturn no era gaire fresc tot i que ja es començava a notar la humitat de la tardor. L'estiu s'allargava més del compte però no en feia pas de miracles. Es va cordar la jaqueta del tern despreocupat i va pensar en les coses que podria fer el mes vinent quan es jubilés d'una punyetera vegada. No tenia una feina gaire estressant a la gerència de la companyia o sigui que no hi notaria gaire la diferència. Ja feia anys que era poc més que una figura decorativa entre la jovenalla que corria desesperada d'ordinador en ordinador controlant els mercats i les produccions. Potser es dedicaria a vitjar una temporada fins que s'avorrís o qui sap si es compraria un veler o qualsevol altre estupidesa per tal de matar el temps. Tenia diners suficients per no haver de patir pel com sinó més aviat pel què. La vita è bella, com deia la pel·lícula!
El cigar amb prou feina s'havia consumit tres centímetres escassos quan el peu va li va relliscar perillosament. La cama dreta va alçar-se fins arribar-li a la cintura (cosa que feia trenta-dos anys que era incapaç de fer) i l'esquena va cedir a la gravetat apropant-lo de costellada cap al terra. El cul es va estabellar contra el cantó fred de la vorera i el braç dret va cedir en una torssió digna del més notable espectacle de circ. Estabornit com estava no se'n va adonar que estava recolzant la mà esquerra a sobre la fresca i olorosa tifa que l'havia fet caure i on havia anat a parar el seu Montecristo nº3. Això va produïr una nova relliscada i aquest cop va ser el cap el primer que va fer contacte amb una superfície prou dura per a aturar-ne el moviment. Tenia el clatell sucat dins un bassal que pudia sospitosament al mateix gos infame i descregut que havia deixat (generós tot ell) una mostra de femta enmig del pas.
Era increïble!! Quina manca de civisme!! Quin poc respecte pels conciutadans!! Quina MERDA, MERDA, MERDA!! No s'ho podia creure. El tern a pastar fang, el cigar a dida i tot això per no parlar de les més que probables fractures de braç i de cadera que li havia provocat el cony de gos! Extermini del Canis Familiaris! Venjança furibunda! Apocalipsi!!
Encara no havia aconseguit obrir els ulls del tot quan una ampolla buida de Johnnie Walker Red va caure des del cel vinguda de ves a saber on. Va tenir certa sort i el projectil no el va encertar, trencant-se a deu o dotze centímetres d'on reposaven la mà esquerra, la tifa i el Montecristo nº3. L'objecto volador sí identificat va deixar-li només el rastre d'un grapat de talls de diversa consideració per culpa dels bocins de vidre que van volar arreu del carrer.
Aquesta era la gota que feia vessar el got. Ara mateix pensava pujar a casa del desgraciat que li havia llençat l'ampolla i li'n diria quatre de fresques. Aquell paio no sabia amb qui se les estava a punt de tenir! L'alcalde i l'alcaldessa eren els seus amics personals des de feia anys! El president del parlament era el seu fillol! El president de la generalitat el seu cunyat!
Cridant i cridant mentre arrossegava un braç a cada costat de la panxa no hi va ser a temps d'evitar el que semblava ser una samarreta oficial del Barça que cremava pels quatre cantons i que va atterrar plàcidament damunt del seu cap, socarrimant els quatre pèls que encara li quedaven i adornant-li la testa amb tot de cremades de tercer grau.
Assegut a la vorera, va enretirar el tros de drap rostint, va recuperar l'havà d'enmig la tifa i el va netejar amb la seva camisa de seda feta a mida. Després, resignat, el va tornar a encendre i es va disposar a acabar-se'l mentre perdia el món de vista i l'aire se li anava escurçant. Amagat rere una morera, un gos pudent i ple de puces se'l va mirar intrigat. Després es va acostar per a olorar aquell vell que s'ofegava en silenci estès a terra, va alçar la pota i se li va pixar a sobre tot just mentre la sirena d'una ambulància sonava distant al final del carrer.
